LES EMOCIONS I LA SEVA GESTIÓ

QUÈ SÓN LES EMOCIONS?

Les emocions són el pont entre l’ànima, la percepció i la interpretació que tenim del món. És una energia en moviment. És l’expressió del que tenim a l’interior, de les creences.

Les emocions es localitzen i s’emmagatzemen al tercer chakra, a l’altura de l’estómac.

Les emocions són una reacció de com interpretem i percebem la vida. És importantíssim que aquesta energia en moviment s’expressi i circuli amb fluïdesa.

Si reprimim les emocions, les jutgem o no les expressem, bloquegem l’energia, impedint que circuli i pugi fins el al quart chakra, a l’altura del cor, allà on realment es pot dur a terme la transformació i guarició.

Nosaltres naixem amb la capacitat de sentir i expressar allò que sentim d’una manera sana, natural i espontània.

PART POSITIVA

Les emocions són les reaccions a les diferents creences. Reconeixent l’emoció podem saber quina és la creença detonant; i si ens limita, tenim l’opció de  treballar-la. Darrera de cada emoció hi ha una comprensió, però per poder arribar-hi, cal que l’emoció circuli del tercer chakra, passi pel quart chakra (el sentir), pel cinquè chakra (l’expressió) fins arribar al sisè chakra, on és possible la comprensió autèntica.

Aquest és el recorregut que permet una autèntica transformació.

Aquest és el procés clau per estimar-se. Acceptar incondicionalment tot el que sents i aprendre a transformar les emocions que ens bloquegen.

QUÈ ENS DIFICULTA L’EXPRESSIÓ DE LES EMOCIONS?

  • L’educació que  castiga i renya certes expressions en lloc d’acompanyar-les.
  • La societat, a partir de prototips com els homes no ploren o no està bé sentir la ràbia.
  • Les religions que ens diuen  hem d’estimar a tothom i que no podem sentir ràbies i enveges.
  • Certs corrents de la New Age que mentalitzen les emocions i que ens indueixen al pensament positiu amb la repetició de frases positives (manipulació de la realitat).

Tot això ens desconnecta del que som realment, en una no-acceptació del que és.

LES CONSEQÜÈNCIES DE LA NO-EXPRESSIÓ DE LES EMOCIONS

Quan no expressem les emocions, es creen bloquejos o taps energètics que acaben trobant sortida i expressant-se per altres vies, com la malaltia física.

També podem arribar a projectar les nostres emocions a l’exterior, de manera que responsabilitzem els altres del que sentim: la societat, la família, els amics, la parella o el treball.

Nosaltres atraiem i manifestem a partir de la nostra ressonància vibracional.

Per tant, podem aprofitar totes aquelles situacions que ens produeixen cert malestar per reconèixer totes aquelles emocions que fins el dia d’avui no hem acceptat. Reconeixent aquestes emocions i alliberant-les, tota aquesta energia emmagatzemada  es transforma. La nostra vibració es modifica i també el que atraiem i manifestem.

Cada situació que vivim, cada emoció que sentim és una oportunitat per coneixe’ns, acceptar-nos i estimar-nos cada dia més.

ON EXPRESSAR-LES?

Quan ens obrim a sentir i expressar les emocions denses que ens provoquen dolor, ens deixen completament vulnerables. És important que ens sentim en un espai protegit, on podem expressar-nos lliurement sense judicis.

Les emocions ens pertanyen. Són reaccions de com interpretem i percebem la vida.

La millor manera és que les expressem en solitud o acompanyats d’un terapeuta. És important que sigui un moment on disposem de temps i que no siguem interromputs.

Alliberar emocions et relaxa, però al mateix temps et deixa esgotat. Això és a causa del gran moviment d’energia.

Si no vius tot sol, és important la comunicació. Dir a l’altre que necessites un moment per a tu, per no ser interromput. Que necessites expressar les emocions en llibertat i sense judicis.

COM EXPRESSAR LES EMOCIONS?

Expressar les emocions tot sol, ens responsabilitza, ens apodera. Ens ajuda a assumir qui som, deixant de culpabilitzar a tot el món i alliberant a l’altre d’una relació tòxica i insana. Res exterior és la causa del que sents, tot està al  teu interior. Aquest treball amb les emocions ens assumeix com individus.

LA RÀBIA

La ràbia és una des les emocions que necessita més moure’s. És una energia activadora i al mateix temps molt destructora. És una energia que ens empeny a avançar. Per acompanyar aquesta emoció simplement s’ha d’expressar com quan érem petits:

  •  Cops de puny sobre un coixí, un matalàs o un sac de boxa.
  • Cops de peu sobre un sac de boxa o estirats al llit, colpejant els peus i les cames contra el matalàs.
  • Colpejar el coixí sobre el matalàs.

Es pot acompanyar el moviment amb la veu, verbalitzant límits: NO, PROU. Amb insults. Sense filtres.

  • Cridar o obrir la mandíbula. *Per atenuar el so del crit, es tracta de posar un coixí sobre la boca.

És important que quan expressem la ràbia, aquesta neixi del calder mitjà (punt energètic on s’emmagatzema el PRANA/ energia vital), situat a tres dits sota el melic. En la expiració i expressió de la ràbia, es contrau aquest punt, empenyent cap a dins l’abdomen, al mateix temps que es fa una extensió o contracció dels dits de les mans i dels peus, i sobretot una obertura de la mandíbula.

Expressant la ràbia d’aquesta manera no molestaràs a ningú. La part positiva de manifestar la ràbia d’una manera sana i controlada és que et connecta amb el propi poder i la força interior. T’ajuda a passar a l’ acció, a prendre decisions i a posar sans límits.

Quan hi ha molta ràbia acumulada durant molts anys, el fet de començar a expressar la ràbia, aquesta s’anirà alliberant a poc a poc, per capes.

La depressió és la suma de moltes petites ràbies acumulades dia a dia, que no han estat expressades.

El temps no existeix, és una il·lusió, és un acord social establert per poder-nos desplaçar en un espai físic. Les emocions no coneixen el temps. Per tant,  si no han estat reconegudes en el seu moment, queden emmagatzemades, esperant el moment per a ser sentides i reconegudes.

Quan un se sent deprimit, sense forces, amb una apatia, és necessari que torni a activar tota aquesta energia que ha estat reprimida. Es tracta de cada dia anar expressant la ràbia, fins que l’energia es torni a activar i comenci a circular d’una manera fluïda.

A poc a poc tota la ràbia acumulada durant tants anys s’anirà alliberant fins arribar un moment que cada emoció que sentis la deixaràs passar a través teu, sense judici, a vegades expressant-la encara en el teu propi espai, o simplement respirant l’ emoció, sentint-la i reconeixent-la.

EL DOLOR EMOCIONAL: LA TRISTESA

Moltes vegades la tristesa es troba amagada sota la ràbia.

Una vegada fem l’exercici d’expressar la ràbia i l’anem alliberant, podem connectar per fi amb aquesta tristesa.

La manera d’acompanyar i alliberar la tristesa és a través del plor. Plorar neteja i transmuta tota aquesta energia percebuda com a dolorosa. Les llàgrimes netegen.

A vegades hi ha la dificultat de poder plorar. Darrere d’ això està la creença, sobretot en la part masculina, que els homes no ploren, que la fortalesa no és compatible amb el plor. De fet, plorar està lligat a la fragilitat. Expressant la ràbia, poc a poc aquest dolor anirà sortint.

També podem acompanyar aquesta tristesa a través de la respiració, fent una dutxa, escoltant música,  ballant lliurement (moviment lliure), escrivint, cantant, composant, mirant una pel·lícula trista (connectant-nos amb la tristesa i impulsant-nos a plorar).

Aquí, cadascú ha de trobar el seu mètode. Depenent del moment preferirem acompanyar la tristesa d’una determinada manera. Es tracta d’escoltar-nos en cada moment i ser coherent amb allò més adient per a nosaltres.

LA POR

La por en el seu origen no era una emoció. Aquesta es trobava en el centre instintiu i en el seu moment ens guiava per a la nostra supervivència.

Al dia d’avui, la por és una energia que ens paralitza, que bloqueja tot moviment, tota creació i tota expansió.

A diferència de les altres emocions, la por està lligada a records i experiències passades, on hi hagut un incomprensió o un dolor. La por ens protegeix per evitar sentir dolor. Quan percep una situació que s’assembla i que pot fer-nos ressentir el mateix dolor, ens bloqueja.

La por està lligada al passat, a una situació que no existeix. És una il·lusió. No és real. És una projecció d’un record a una situació futura.

Aquesta energia ens limita, ens desconnecta del que som realment i de la nostra presència, deixant de viure el present i estant o en el passat o en el futur. Els dos són una il·lusió i no existeixen.

El primer pas per acompanyar la por és tornar al moment present. A través de la respiració conscient podem recuperar la presència. Simplement sentim com l’aire entra, omplint el pulmons; i com surt, buidant-los. Respirant durant uns minuts.

També podem fer exercicis de consciència corporal.

El moviment com la dansa lliure, moure el nostre cos sense cap mena coreografia o estil. Moure al cos lliurement al ritme de la música . L’important és fer circular l’energia en un estat de presència.

Un cop hem recuperat la presència, podem analitzar i descobrir quina és l’experiència primera que ens lliga a la por. Quin és el detonant? Quina és la creença limitadora lligada a aquesta por? I així poder fer aquest treball d’introspecció i d’autoconeixement.

A partir del coneixement de l’origen d’aquesta por, el següent pas és passar a l’acció, avançar i moure’ns.

La por és com una cortina de fum, hem de traspassar-la per veure que a l’altra costat no hi ha foc, que no hi ha cap perill de cremar-nos. Només és fum.

Tota por està basada en una mentida, en una mala interpretació de la veritat. Quan avancem en aquest autoconeixement de qui som, de la veritat del nostre ésser, perdem la por a morir, la por a l’abandó…

La millor manera d’acompanyar la por i alliberar-la és a través de la presència i l’autoconeixement.

Heus aquí la importància que hi ha en expressar i reconèixer les emocions per a l’acceptació de l’ésser. 

Marta Godayol Garcia

3 Replies to “LES EMOCIONS I LA SEVA GESTIÓ”

  1. Article éclairant, pédagogique, qui nous invite à accepter pleinement nos émotions et s’en libérer…
    J’adore les “outils” que tu proposes et comprends mieux pourquoi le cinéma me fait tant d’effets 🙂
    Le Chi Nei Tsang que je pratique a été et constitue pour moi toujours une aide précieuse à ce niveau ! Il permet d’entrer en contact rapidement avec nos émotions (du moment ou passées). Une pratique quotidienne en automassage aide à éviter les accumulations.

    Merci Marta !

    Olivier

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s