PROCÉS DE MANIFESTACIÓ DE LA REALITAT

Tot el que existeix és energia en diferents estats vibrant a un certa freqüència. La part més petita d’un àtom és pura energia i es troba en un estat d’ona, que només es col·lapsa en alguna cosa física quan hi ha un observador.

És una ona que ofereix multituds de possibilitats de manifestació i depèn de l’observador, de l’energia que interactua amb ella.

*Per entendre aquests conceptes hi ha una pel·lícula de física quàntica que pot ajudar a la comprensió. !Y tu qué sabes?!Documental física quàntica 2004 Estats Units.

LA CREACIÓ DE LA REALITAT A NIVELL PERSONAL

Com a  ésser humans, cada vegada que pensem o sentim, emetem una energia determinada. Cada persona té un camp quàntic energètic determinat. Depenent de l’herència, els seus talents, emocions i pensaments propis manifestarà una realitat determinada. Manifestarà i percebrà el món subjecte a l’energia que té en el seu sistema energètic. Dins l’univers hi ha totes les possibilitats en forma d’ona. Condicionada pel que nosaltres tenim a nivell energètic atraurem una certa energia, en forma de persones, relacions, situacions, sensacions, sentiments. Es basa en la llei de l’atracció.  Nosaltres som l’observador, per tant, manifestem i percebem la realitat a partir del què som.  Llavors no hi ha cap sentit en sentir-se víctima o culpar a l’exterior: societat, treball, educació, pares, parella, relacions.  L’experiència que manifestem depèn només de nosaltres, del que portem dins. 

MANIFESTACIÓ NO- CONSCIENT

La majoria de nosaltres vivim o hem viscut situacions desagradables amb un cert patiment. Això és perquè no manifestem d’una manera conscient. Manifestem a partir del que portem dins, però la majoria de vegades no som conscients del què som i que tenim. En el subconscient s’emmagatzemen records, creences, emocions que no reconeixem. Et treball està en aquest autoconeixement de qui som realment, què tenim en el nostre sistema energètic i què limita la manifestació del nostre potencial.

MANIFESTACIÓ DEL MÓN COMPARTIT

Per a la majoria de persones, la realitat que percebem ja ve donada. De fet, com individus hem acceptat allò creat per l’inconscient col·lectiu.  El món que creiem veure real i sòlid no és més que la suma de milions d’ones electromagnètiques, d’energia en moviment creant un perfecte holograma tridimensional. Totes les possibles realitats existeixen i nosaltres la descodifiquem i manifestem a través dels nostres sentits i  del cervell. Allò que tots veiem per igual són projeccions energètiques que les acceptem com a vàlides i que provenen de l’inconscient col·lectiu. L’inconscient col·lectiu és un camp energètic on es troben certes idees i patrons. Seria com una base comuna, com l’escenari o un suport on després cada ésser humà pot manifestar la seva realitat individual. Gràcies a l’inconscient col·lectiu, els éssers humans podem interactuar i viure junts. Per tant, la realitat comuna no és res més que una sèrie de projeccions hologràfiques acceptades per a tots. Així,  l’aigua és transparent, el foc crema, l’herba és verda, la neu és freda.

PROCÉS DE TRANSMUTACIÓ D’ENERGIA

Cada cosa que existeix: un objecte físic, una persona, una relació, una emoció, un sentiment, correspon a un concepte general. Tot el que existeix són ones que corresponen a diferents vibracions. En essència van lligades a la freqüència general de l’abundància, l’amor, la seguretat, la creativitat,… Els éssers humans sintonitzem amb aquestes freqüències a partir d’una antena general: l’ADN. La doble elit és el receptor que capta de forma natural tot el que ens envolta.  Un cop l’ADN rep l’energia dins el nostres sistema energètic, depenent de si té una freqüència més densa, o més subtil, serà transmutada i treballada per un chakra corresponent.

Els CHAKRAS són punts d’energia on conflueixen una sèrie de canals d’energia, a través dels quals es distribueix l’energia vital per tot el cos. Cada chakra s’associa a un tipus de funció. Cada un vibra a un freqüència determinada.

FUNCIÓ I ENERGIES QUE TRANSMUTA CADA CHAKRA

1r chakra:

Chakra de connexió i ancoratge a la Terra.  Transmuta l’abundància, desitjos materials, carrera professional, sensacions de seguretat, de pertinència a la societat.

2n chakra:

Chakra del poder personal. Transmuta la creativitat, la sexualitat, els sentiments, les emocions, les finances, l’abundància material a un grau menor que el primer chakra. 

3r chakra:

Chakra d’estima personal i de personalitat. Transmuta conceptes de plaer, saviesa espiritual i de la vida, el poder, la voluntat.

4rt chakra:

És el centre de poder. És el chakra d’equilibrientre els chakras inferiors i els chakras superiors. És el pont entre el material i l’espiritual. Transmuta les energies d’amor, relacions, la parella, els sentiments.

5è chakra:

Transmuta la comunicació, l’expressió, la paraula, la comprensió i les energies creatives (conceptes i idees).

6è chakra:

Chakra de la claredat mental i espiritual, la intuïció i desenvolupa la clarividència (percepció dels mons subtils). Transmuta la capacitat de passar a la pràctica.

7è chakra:

Chakra de la connexió amb la divinitat i la nostra espiritualitat. Transmuta l’habilitat de manifestació d’energies genèriques.

MANIFESTACIÓ DE LA REALITAT

Com hem dit anteriorment, creem a partir dels nostres pensaments i emocions. 

Els responsables de portar i projectar a l’exterior aquestes energies són el cossos subtils. Els cossos subtils són les diferents capes de consciència de l’essència.

Aquesta consciència es projecta en diferents cossos, cada vegada més densos, fins arribar al cos físic. Cada cos subtil està en consonància amb els diferents cossos subtils de la Terra. Els dos cossos encarregats de gestionar la manifestació de la realitat són:

–      El cos mental (conjunt de pensaments o creences)

–      El cos emocional (conjunt de sentiments, emocions i sensacions). Aquest cos és el que té més poder d’atracció de tot el sistema energètic.

DIFICULTAT PER A LA MANIFESTACIÓ

Una persona pot aspirar CONSCIENTMENT a l’amor, a l’èxit, però inconscientment irradia freqüències energètiques contradictòries d’enveja, manca d’autoconfiança. Hi ha diferents factors que dificulten la manifestació del que la nostra essència, ànima desitja experimentar. Aquí no parlo del què vol experimentar la personalitat, perquè la majoria de vegades aquesta personalitat amb la que ens definim i identifiquem no és el que realment som. Hem acceptat una imatge del què l’exterior ens ha dit què érem, però no té res a veure amb nosaltres. Per això és tan important que prenem el temps de conèixer-nos realment qui som i descobrim quins són els nostres talents.  Els nostres talents innats no suposen cap mena d’aprenentatge i d’esforç, i quan els posem en pràctica ens obren el cor, sentint una joia, una pau i una serenitat immensa. Podent arribar així,  a una coherència i una harmonia amb el que pensem, sentim i realitzem. Nosaltres som part de l’univers, i com part d’aquest organisme sintonitzem i ens expressem seguint les seves lleis naturals.

LLEIS NATURAL I UNIVERSALS

Les lleis còsmiquespertanyen a l’essència d’aquest univers. Pertanyen a la vida de la llum, el fotó (ona-partícula), reflectint el món de l’energia. Aquestes contribueixen  a l’expansió, realització, creixement i manifestació de l’ésser. No es necessiten cap mena de força ni esforç per a ser viscudes.

Aquestes lleis són viscudes des del cor, no des del mental. Son lleis que se senten en el cor.

*Per entendre el concepte de les lleis universals- còsmiques, hi ha la pel·lícula:

Las nueve revelaciones, 2006. Estats Units.

La primera llei és la de la inèrcia, o llei del mínim esforç. En tot el multi-vers (moltes versions de l’univers) es produeix tot sense esforç, sense força. Tot és dinàmic des de la posició d’allò natural. L’univers introdueix tot el seu ésser en una forma de vida on tot flueix sense necessitat de força. Amb aquest moviment tendeix a expandir-se a ell mateix.

La segona llei és la de Potencialitat pura: qualsevol punt del multi-vers està dotat d’un potencial de creació  infinita. Qualsevol punt de l’univers és informació i possibilitat. Tot és principi de creació, de creació continua. (fractal)

La tercera llei és la del Do o de la Donació (donar- rebre). Aquesta llei regula tot flux d’energia de forma natural, espontània. Regula, equilibra i restableix l’energia allà on falta i buida l’energia allà on sobra. Permetent la recerca continua de l’equilibri energètic des de tots els punts de l’univers.

La quarta llei és la de la intenció. És una llei que dota de poder als éssers del multi-vers. Qualsevol ésser de l’univers pot manifestar allò que desitja o que és necessari per a ell.  No es crea, sinó que es manifesta.  Tot és pura possibilitat i pur coneixement. Tot està creat i contingut. Simplement es passa del contingut no- manifestat al contingut manifestat. Aquesta llei actua quan se centra l’ atenció en un punt. Qualsevol ésser pot manifestar allò en què es concentra, en què  dirigeix la seva mirada, la seva atenció. Si es centra la mirada en allò que no es vol, allò que no es vol es manifesta també. 

La cinquena llei és la de la distància. En combinació amb la llei de la intenció, un cop posem atenció en un punt, es tracta de deixar de controlar i permetre que l’univers manifesti naturalment. Si pel contrari ens obsessionem, ens aferrem o ns tanquem a una sola possibilitat, aquesta llei entra en contraposició amb la llei de potencialitat pura. Tot el que es tanca, es fa des de la POR, des de la força. Tot el què implica força està lluny de totes aquestes lleis còsmiques. Es tracta d’estar obert al principi de creació. Qualsevol punt és principi creatiu, és moviment, dinamisme, obertura i expansió. Si es manté una actitud de força, hi ha una compressió, per tant una pèrdua.

La sisena llei és la d’acció-reacció. Cada ésser desprèn un camp quàntic energètic,  on qualsevol acció d’aquesta energia produeix una reacció. Aquesta llei constitueix en regular la relació entre els éssers. Aquesta conseqüència no es viu en el temps, sinó en l’aquí i l’ara. Qualsevol moviment del nostre ésser incideix en el moviment de tot l’ésser en el seu conjunt.

La setena llei és la del talent. Aquesta llei ens parla de la vida de l’univers (com un sol ésser) en totes les  seves expressions, facetes, formes a través de cada ésser individualitzat. Cada un de nosaltres té un potencial, una àrea en la vida en què resulta ser el més òptim. Aquest potencial o talent es desenvolupa amb plaer, sense cap esforç. És viscut com un joc. És l’expansió del nostre ésser, de la seva pròpia naturalesa. Per això és tant important que cada persona es conegui, reconeixent els seus talents i les seves habilitats òptimes innates. D’aquesta manera l’experiència com individus és des de l’expansió, la creativitat, l’amor i la plenitud. Simplement es tracta de ser qui som realment. No existeix la competència, perquè cada un de nosaltres manifesta naturalment un talent únic aportant l’expansió a l’univers. 

No obstant, la majoria de nosaltres hem viscut o vivim sota unes lleis completament diferents, quasi viscudes com un obstacle pel nostre desenvolupament. L’evolució és moviment i expansió permanent. La societat i l’inconscient col·lectiu estan basats en unes idees i creences determinades. Podríem percebre-les com a contradictòries a les lleis naturals, però simplement són perfectes perquè les transcendim. Com a espècie humana evolucionem perquè superem obstacles. Sortim de la zona de confort per dirigir-nos allò desconegut. Com l’heroi que es troba davant de dificultats o davant l’arquetip del mal, simplement per despertar la seva força interior i fer prova de coratge i confiança. Els obstacles estan allà simplement per transcendir-los i desenvolupar i connectar amb la nostra pròpia força interior.

BLOQUEJOS QUE ENS IMPEDEIXEN MANIFESTAR TOT EL NOSTRE POTENCIAL

–      Memòries de l’inconscient col·lectiu.

–      Arquetips religiós, moral i científic. Els arquetips són idees globals implantades en el nostre cos mental. No neixen del propi ésser, són idees preconcebudes.

ARQUETIP RELIGIOS

Totes les religions proposen que la recerca de l’ésser humà és a l’exterior. La veritat i el sentit estan a fora. Hi ha algú extern, més savi que sap el que és millor per a tu. Fent que segueixis unes pautes, uns rituals, uns patrons, unes conductes. Es basa en un sistema jeràrquic i d’autoritat exterior. D’aquesta manera l’ésser humà perd el poder de creació, perquè es desconnecta de la seva saviesa interior. No fa l’experiència de plantejar-se què és el millor per a la seva vida, què necessita, què vol experimentar.

La religió impedeix a l’ésser humà de madurar, de fer la seva pròpia experiència i de ser lliure. Fent creure a l’home que necessita un pare tota la seva vida. Tota religió treballa amb elsistema emocional, no amb el centre espiritual. Per això la defensa de les religions passa per les emocions. La fe real es troba en el centre espiritual. La fe és una certesa interna que es produeix quan connectem amb la nostra essència o Jo Superior. És la que ens connecta amb l’energia creadora.

ARQUETIP CIENTIFIC

L’arquetip científic va ser creat per cobrir els buits que la religió no pot explicar i per  creuar la ment amb l’arquetip religiós.  L’arquetip científic treballa amb el centre intellectuel. La ciència treballa en l’observació d’allò que veu i presenta com a veritat tot allò percebut amb els cinc sentits. Però en realitat és amb allò que  es creu veure, mesurar, quantificar, ja que la realitat que veiem és una il·lusió.La realitat que percebem és una descodificació de l’energia, filtrada i interpretada segons els nostres programes, patrons de pensaments. Nosaltres manifestem  i percebem la realitat a partir de tot el que portem dins nostre. No existeix l’objectivitat.La realitat varia depenent de la persona que l’observa. Tot és subjecte a la mirada. No tenim mai la possibilitat de mesurar la realitat real. Només mesurem la realitat que percebem a través dels nostres sentits. Només comparem il·lusions hologràfiques.

ARQUETIP MORAL

L’arquetip moral està adaptat en cada societat i cultura. És el que marca el que és correcte i incorrecte, el que està bé i malament, el que s’ha de fer i el que no. Impedint connectar amb la pròpia moralitat interna.

–      Impacte dels audiovisuals, mitjans de comunicació, cultura, educació. Tots aquests sistemes de control tenen la finalitat que vivim sempre sota la influència de la por, la ràbia, la injustícia, l’esforç, el dolor. D’aquesta manera el nostre sistema energètic s’impregna d’aquestes freqüències fent que manifestem dins la nostra realitat individual situacions de por, injustícia,… Sent després difícil de sortir d’aquest cercle viciós. 

–      Herència genètica i energètica. La família no fa res més que reproduir creences i patrons de conducta als seus descendents. Si no en prenem consciència, podem arribar a acceptar com a vàlids i reproduir-los encara una altra generació. És important que hi hagi una guarició i una transmutació de totes aquelles creences i patrons que ens limiten en la nostra experiència.

–      Emocions emmagatzemades no transmutades. Durant al llarg de la nostra vida hem viscut situacions que ens han fet sentir de moltes maneres. En la nostra educació expressar segons quines emocions no està molt ben considerat. L’alegria, la joia són més acceptades que la ràbia, la tristesa. Fins el punt que per sentir-nos acceptats, hem après a reprimir segons quines emocions. Les emocions no van lligades al temps. Si alguna d’elles no ha estat expressada, aquesta ha quedat emmagatzemada en el sistema energètic, esperant el moment per ser reconeguda i acceptada.

És important fer un buidatge d’energies que poden estar emmagatzemades, ja que dins d’aquesta acumulació, sinó són reconegudes, elles busquen la porta de sortida a través de malalties físiques o molèsties.

–      Auto bloquejos: Creences limitadores.Les creences són totes les idees de com percebem el món i a nosaltres mateixos. Moltes d’aquestes creences són el resultat d’idees que ens han inculcat, o nascudes d’experiències que hem interpretat d’una certa manera i que hem acceptat com a vàlides; sense demanar-nos si realment són positives pel nostre ésser. 

–      Projecció de pors d’altres persones sobre la nostra persona. És quan una persona projecte les seves pors, ràbies, expectatives sobre nosaltres, i nosaltres d’una manera inconscient (la major part de vegades) acceptem com a vàlides, manifestant a la nostra realitat les diferents projeccions. 

–      Vincles limitants amb altres persones. Al llarg de la nostra vida establim relacions amb altres éssers humans. Si la relació està basada en l’amor, un cop fet la trobada, compartit el que s’havia de compartir, i sanat el que s’havia de sanar, el lligam energètic es dissolt, fent que la persona continuï experimentant i avançant en el seu camí. La majoria de relacions no són basada en l’amor. Són relacions de control, on hi ha pors, ràbies, enveges i expectatives. Amb aquestes freqüències es formen cordes etèries on aquest tipus d’energia flueix permanentment. És essencial tallar tots aquests vincles o llaços que t’uneixen a les persones en aquestes freqüències, siguin relacions passades o actuals. Les relacions per ser sanes i harmonioses estan basades en l’amor.

–      No viure en el present. La majoria dels ésser humans no viuen al present. O es  projecten al futur, vivint en un estat de por i ansietat, o bé viuen arrelats al passat, connectant una i altra vegada amb el rancor i la ràbia.

Si hi ha emocions, pensaments del passat que influeixen en el present, es tracta de sanar-los, acompanyar-los, acceptar-los i transmutar-los.

Com que el pensament crea, les tècniques com la meditació i visualització ajuden a sanar molts dels bloquejos que tenim en els diferents cossos subtils energètics i a mantenir-nos sans i connectats amb nosaltres mateixos. La relaxacióla respiració conscientl’exercici físic,l’alliberació de les tensionsl’acompanyament de les emocions són altres mètodes per connectar amb el nostres interior.

CONCLUSIÓ

Tot allò que percebem com a real no és més que una projecció mental en tres dimensions del què el nostre cervell descodifica.  És el cervell qui veu i qui forma la imatge. L’ull és només una lent qui deixa passar la llum. Són els lòbuls temporals qui editen, tallen i filtren un 50 % d’aquesta llum. És llavors el cervell qui interpreta i crea una imatge 3 dimensions.  El que veiem està basat en menys d’un 50 % d’una informació captada per a l’exterior, i el cervell composa l’altre 50% de la informació amb dades que ja disposa en els bancs de memòria o de la programació amb la que naixem. Per tant, és impossible que dues persones comparteixin la mateixa realitat. Manifestem a partir del què som i el què tenim dins. Per tant totes les situacions que atraiem no són més que diferents projeccions de nosaltres mateixos.  

No obstant podem utilitzar totes les situacions per conèixer-nos més, veure on hi ha les nostres pors, les nostres ferides, les nostres emocions emmagatzemades. Cada situació pot ser una oportunitat per alliberar-se i responsabilitzar-se que tot el que percebem que no acceptem, no és res més que una part de nosaltres que no estimem, i que només espera ser reconeguda, estimada i transmutada.

Marta Godayol Garcia

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s