EL RITME INTERIOR

El ritme és la manera com avancem per la vida, el temps que prenem per fer les coses.  Una gran majoria de persones creuen que el ritme i el temps depenen de factors exteriors. Sempre amb la sensació que no hi ha prou temps per fer les coses, que van amb retard. Aquesta sensació es deu a la percepció del temps de manera lineal. El temps és una il·lusió, l’únic que existeix realment és el moment present. El passat és un simple record, i el futur és un miratge, ja que mai no hi serem.  Sempre vivim en el present. I una de les maneres de viure plenament el present és estar conscient del nostre ressentir, sigui físic o emocional, i acceptar incondicionalment totes les sensacions presents sense cap judici. És el nostre mental qui ens fa creure en la il·lusió del temps, fent que hi hagi aquesta separació i tall amb el nostre físic. Quan estem ansiosos perquè tenim por d’arribar tard, o veiem que no tenim prou temps, és perquè no estem connectats amb la nostra essència.

QUIN ÉS EL RITME ADEQUAT?

Un ritme equilibrat és aquell que respecte la nostra pròpia naturalesa, les nostres necessitats i que permet viure la vida en un estat de presència. El ritme és un moviment que neix de l’interior. És la pulsió i el batec de la vida. Com a éssers individualitzats tenim un ritme únic.

Des de petits rebem informació de quins són els ritmes adequats pel nostre desenvolupament. 

Ens imposen uns horaris de 8h per anar a l’escola, uns horaris per menjar, amb unes quantitats precises, amb uns deures i activitats extraescolars, amb un hora per anar a dormir i una altra per aixecar-se. El dia d’avui, hem canviat els pares i l’escola pels horaris de la feina, els dietistes, els experts en salut, la televisió, les xarxes socials, que ens diuen quins són els millors aliments, quantes hores el dia hem de treballar per merèixer un sou, quan podem anar de vacances i  quantes hores al dia hem de dormir per estar bé. Partint de la base que cada ésser és únic, quin sentit té que apliquem unes creences basades en el mateix patró? No tothom pot treballar amb la mateixa intensitat, ni necessita descansar les mateixes hores. El problema està quan la majoria de gent vol seguir aquestes dinàmiques sense escoltar-se les seves pròpies necessitats. Aquestes es troben immerses en una depressió, en baixa laboral, amb trastorns alimentaris, trastorns psicològics, addiccions, etc. Tot això és un reflex de la desconnexió amb la pròpia naturalesa.

QUÈ ÉS LA PRÒPIA NATURALESA?

La nostra veritable naturalesa és el desig profund del nostre cor, més enllà de les pors i els condicionaments adquirits. És la nostra essència. Què faríem, on aniríem i amb qui compartiríem la nostra vida si no tinguéssim por? En la resposta es troba la motivació que ens anima a experimentar. 

EL RITME EN L’ALIMENTACIÓ

Els desordres alimentaris venen, la majoria de casos per una rigidesa i desconnexió amb un mateix. Seguim una alimentació per creences i condicionaments mentals. 

Quantes vegades, quan érem petits,  teníem gana i no hem rebut aliment perquè no era l’hora de dinar? O les vegades que no teníem gana i ens han obligat a menjar o acabar-nos el plat, fent-nos acostumar a una rutina i uns horaris exteriors. A poc a poc, hem anat desconnectant-nos del nostre ressentir. I això en paral·lel amb les emocions. Quantes vegades ens hem reprimit les emocions, perquè els nens no ploren o no està bé expressar la ràbia?  El missatge rebut és seràs estimat només si segueixes les pautes dels adults. I quan som petits pensem que l’amor ve de l’exterior, i que per rebre l’amor hem de fer el que els altres esperen de nosaltres. 

Tot això provoca que ens acabem desconnectant de la nostra essència i creem diferents rols i personatges al llarg de la nostra vida. 

Fins que ens adonem que és molt violent continuar amb la creença que l’amor ve de l’exterior i que és esgotador no sé un mateix, només per la por de no ser estimat o reconegut. L’esgotament físic i anímic sol ser el detonant per començar la reconnexió amb l’essència i tenir el coratge d’estimar-se tal com és un.

HORARIS PER MENJAR

Tenir un horari fix per menjar és limitar i tractar el teu cos com una màquina. Cada dia tenim necessitats diferents. Depèn del nostre estat d’ànim, de l’activitat que fem, de l’energia i vitalitat i dels processos fisiològics.  

CONNECTAR-SE AMB EL PROPI RESSENTIR: SER ADULTS 

A on estar el nostre ressentir? Què ens ve de gust menjar, en quina quantitat i a quina hora? I la llibertat de decidir? És essencial poder per confiança aquesta saviesa interior.

Una de les raons per no sortir de la zona de confort és perquè tenim por del caos. Tenim por a perdre’ns, a no saber on estan els nostres límits, que no ens sapiguem gestionar. Bàsicament ens fa por ser adults i responsabilitzar-nos dels nostres actes i decisions.  Ser adult implica marxar de casa els pares per crear la seva pròpia realitat. Doncs passar de l’autoritat externa a l’autoritat interna.  És doncs, només a través de l’experiència i la intuïció que podem connectar amb la nostra essència i saber què és el millor per un mateix.  Existeix una realitat i una veritat per cada ésser humà, i la seva missió és aprendre a connectar amb ella

Quan comencem a escoltar-nos, a ser conscients de les sensacions físiques, de les emocions que sorgeixen al llard del dia, comencem a saber què és el millor per a nosaltres. 

L’única manera de saber que és el millor per a un mateix és connectar amb aquesta saviesa interior. Podem deixar-nos inspirar per les experiències externes, però l’ultima paraula la tenim nosaltres.

PROCÉS D’ESCOLTA

Quan comencem a escoltar-nos i a donar-nos plaeren el que mengem o ens ve de gust, podem sentir un sentiment de culpa. Estem tan plens de condicionaments amb el que està bé i el que està malament, que acabem per jutjar-nos i conseqüentment per castigar-nos, en forma de desvalorització, o en casos extrems, en agressió física o autolesions. 

Aquest judici neix perquè rebutgem una part de nosaltres mateixos. No ens assumim ni ens acceptem en totalitat. El camí de l’acceptació parteix del fet d’aprendre a sentir el que sents en cada moment, respirar i assumir qualsevol pensament, emoció o sensaciósense cap intenció de modificar-la. Simplement es tracta d’observar-la, sentir-la i respirar-la.  

EL RITME EN L’ACTIVITAT

En el treball passa exactament el mateix. Seguim uns horaris fixos, majoritàriament de 8 hores al dia. No cada dia tenim la mateixa energia i igualment ens obliguem a seguir un ritme imposat per a l’exterior.Moltes vegades necessitem més repòs, i enlloc d’escoltar-nos, prenem estimulants, begudes energètiques o medicaments per suportar el dia a dia. Quanta violència, no? No hauria de ser la feina que s’adapta a les nostres necessitats? Si jo no em respecto en primer, no puc pretendre que l’empresa, els companys o el patró em respecti. Si no em sento a gust, estic cansat o deprimit és que la feina que faig el dia d’avui no és per a mi. No estic el lloc ideal on puc expressar tot el meu potencial. El fet de no expressar els seus vertaders talents porta una sensació de malestar interior. Aquí queda doncs la responsabilitat de cada un de reflexionar en quina activitat se sent radiant, brillant i òptim, i en quin ritme és convenient dur-la a terme.

Per a mi el camí d’estimar-se és aprendre de nou a connectar amb la nostra pròpia naturalesa, saber qui som, quins són els nostres talents, i poder expressar-nos des d’aquesta individualitat. Com a éssers únics, depèn de nosaltres reconèixer el propi ritme interior i ser coherents amb ell, per poder-nos manifestar en totes les àrees de la nostra vida en coherència i honestedat. 

Bon camí i bona escolta.

Marta Godayol Garcia

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s