LA FERIDA DEL BESSÓ SOLITARI: Quan la tristesa, la malenconia i la culpabilitat ens acompanyen sense raó aparent

Molts dels conflictes, pors o dificultats en la vida adulta tenen el seu origen en la infància, en el moment del part, en la vida uterina (dins el ventre de la mare) o en la concepció (projeccions que tenien els nostres pares).

Tenir coneixement de com la nostra mare va viure l’embaràs, com va anar el nostre part o quines expectatives tenien els nostres progenitors o familiars poden ajudar-nos a comprendre certs rols o comportaments de la nostra vida. 

Una de les ferides produïdes durant la vida uterina és la pèrdua d’un dels embrions durant les primeres setmanes de gestació. El que havia estat un embaràs de bessonada no continua el seu procés, perquè un dels embrions es mor a les primeres setmanes abans de la primera ecografia. Aquesta experiència queda en l’oblit per a la mare, però no per a l’altre embrió, que viu una forta pèrdua del seu germà bessó. És un traumatisme molt dolorós, ja que l’embrió havia començat la seva experiència de vida en companyia, en una relació fusional amb un altre ésser, i de cop es troba sol. L’embrió mort pot ser absorbit per l’embrió supervivent, pot quedar impregnat a la placenta, o pot ser expulsat a través de l’úter en forma de petites pèrdues de sang a les primeres setmanes de gestació.

Aquest traumatisme no és un cas aïllat, ja que succeix en un 10% dels embarassos de nadons nascuts sols. Aquest traumatisme té un impacte fort en la vida adulta, i per superar-lo és necessari tornar al conscient tota aquesta informació,  per poder fer el dol d’aquesta pèrdua. 

COM IDENTIFICAR AQUEST TRAUMATISME? 

Per identificar si un ha viscut aquesta ferida pot guiar-se per certes sensacions, comportaments, malalties o estats d’ànims concrets. Aquí us comparteixo una llista que us pot ajudar:

–       La primera sensació més evident quan s’ha viscut aquesta experiència és el gran sentiment de malenconia, nostàlgia i tristesa que un sent, sense cap causa externa aparent. És un sentiment que es viu des de petit, però no es pot relacionar amb cap fet extern (mort d’un familiar proper, abandó, pèrdua, maltractament,…). Aquest sentiment pot ser acompanyat d’un malestar, sensació de solitud i culpabilitat (per no haver pogut fer res per salvar al nostre germà/na, per haver ocupat massa plaça, per haver-lo absorbit i haver-nos nodrit d’ell/a).

–       FÍSICAMENT, el bessó solitari (embrió supervivent) pot tenir malformacions orgàniques (problemes auditius, problemes de visió (miopia), columna vertebral (escoliosi), quists, deformacions en els òrgans genitals.

–       A NIVELL PSICOSOMÀTIC el bessó solitari pot tenir malalties a la pell, còlics, dolors a l’estómac o a la part abdominal,  colon irritable,  dolors als membres, dolor a la zona de la nuca, dificultats respiratòries, caiguda de cabells, vertígens, dolor i pressió a nivell del pit i del cor, crisis d’angoixa, mossegar-se les ungles, bruxisme (rosegar les dents). També pot causar comportaments més autistes, anorèxia o caure en les dependències de les drogues. 

–       A NIVELL DE RELACIONS, es té tendència a buscar una relació fusional, tant en les amistats, com en la parella, podent crear així lligams tòxics i de dependència. Hi ha molta por a viure l’abandó una altra vegada (encara que sigui inconscient) i això pot causar que es visqui molt la gelosia i la possessivitat. A vegades pot ser que un senti fàstic per si mateix o pel seu company (sobretot en els casos on l’embrió va empassar-se el líquid amniòtic). La majoria de vegades, es busca inconscientment tornar a recuperar aquesta sensació fusional que s’havia viscut en l’inici de la gestació. 

Prenent consciència d’aquest fet, un pot començar a sanar la relació de dependència, deixant de buscar aquesta ànima bessona i acceptant l’altre des d’un compartir igualitari i sa. Ja que, si no, un busca en les relacions un reemplaçament del bessó perdut. 

–       Aquest REEMPLAÇAMENT es pot manifestar també quan dormim, ja que es té la necessitat de dormir en posició fetal abraçat a un coixí o un peluix (sobretot quan un és petit).

–       En la VIDA QUOTIDIANA es pot manifestar en la fascinació pels miralls i la decoració simètrica, ja que es busca inconscientment a l’altre com a doble. També es pot manifestar pel fet de comprar les coses dues vegades, per exemple dos parells d’esportives blanques, dos jerseis d’un mateix color, …Bàsicament és el fet de tenir objectes doblats( dues cases, dos treballs, dues residències, dos cotxes,…). Fins i tot es pot arribar a tenir una doble vida. 

–       A NIVELL PROFESSIONAL, el bessó solitari té dificultat  a afirmar-se i a sentir-se mereixedor del seu lloc. Li és molt difícil la competència  i moltes vegades tendeix a retirar-se per no defensar-se. També li pot faltar la força d’exercir la seva professió amb un compromís total. 

Aquestes són algunes de les manifestacions de quan s’ha viscut aquesta tragèdia dins l’úter.

Això no vol dir que si es tenen algunes d’aquestes manifestacions s’hagi viscut la mort del nostre germà o germana. Existeixen altres causes molt diferents a les sensacions, malalties o comportaments. Simplement volia compartir una possibilitat per ajudar a entendre aquests sentiment de nostàlgia o tristesa que no tenen cap causa externa. 

COM SANAR EL TRAUMATISME?

Per sanar aquest traumatisme, el primer pas és prendre consciència si érem dos dins l’úter matern al principi de la gestació. Si és el cas, el següent pas és reconèixer-lo com a germà/na nostre/a dins el sistema familiar i energètic i fer-li el dol corresponent. Fent aquest procés de dol, es van sanant a poc a poc les ferides de culpabilitat i un va prenent el lloc corresponent a la vida (tant en les relacions com en la professió) .

Aquest procés pren un temps diferent en cada persona. És important que cadascú respecti el seu propi ritme. És un treball que un pot fer sol o acompanyat per un/a terapeuta. 

MATERIAL PER APROFUNDIR

També m’agradaria compartir el títol d’un llibre que aprofundeix molt en el tema:

Síndrome del gemelo solitario, gemelos que nacen solosAlfred R. i Bettina Austermann. Natural Ediciones, 2017. ISBN: 9788494514364

I el títol d’una pel·lícula:

–       El amante doble, de  François Ozon. 2017, França.

Espero que aquesta informació hagi estat útil. No dubtis a compartir-la si creus que podria ajudar altres persones a comprendre aquest sentiment de nostàlgia, tristesa i culpabilitat. 

Si creus que podries haver viscut aquest traumatisme o que no arribes a comprendre l’origen de certs sentiments, comportaments o malalties, pots contactar-me sense cap compromís, per  veure quina solució hi trobem. Jo puc acompanyar-te en el procés de reconeixement i sanació.

Marta Godayol Garcia

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s