EL PROPÒSIT DE LES RELACIONS HUMANES

La meva experiència de vida m’ha portat a entendre les relacions humanes com una oportunitat per conèixer- nos més a nosaltres mateixos i a responsabilitzar-nos de la nostra vida. Jo m’imagino cada persona com un gran iceberg: la petita part de la superfície seria la part conscient i la part submergida, la part inconscient. Com mostra la imatge, la majoria només som conscients d’una petita part de nosaltres. Submergit en el subconscient, queda el 90%  del nostre potencial i de totes aquelles experiències que no hem volgut o pogut  assumir. D’aquí la importància de saber qui som en realitat, ja que el coneixement profund de nosaltres mateixos permet viure una vida en coherència. Quan es viu una vida íntegra i coherent entre el que pensem, sentim i fem, la malaltia, les preocupacions i el malestar no existeixen. Aquest coneixement permet viure una vida on la pau, la llibertat, el benestar i la serenitat s’instauren. Per arribar a aquesta plenitud cal ser honestos i saber qui som realment. Però realment,  sabem qui som? Sabem quin és el nostre potencial? O quines són les nostres ferides o les nostres pors?

La malaltia i el malestar emocional o mental ens mostren sempre una incoherència i desequilibri interior. Per tant, observant al nostre voltant,  podem estar segurs que la majoria de gent no té un coneixement del seu veritable ésser. Submergir-se en el subconscient fa por, les aigües són  fredes i no hi ha claror. No obstant això,  l’única manera de saber qui som i poder viure en coherència i sentit comú passa per mirar tota la part oculta i treure-la a la superfície. De manera que,  a mesura que fem un treball de consciència i integració  de la part submergida, aquesta es redueix, i va prenent força i amplitud la veritable essència. Quantes persones no viuen i no exerceixen una activitat a partir dels seus talents o el seu potencial innat? Quantes persones tenen por de la malaltia, de la mort, de la traïció, de la soledat, del rebuig o del judici? 

El treball d’introspecció demana molta valentia, però és necessari fer-lo si un vol estar en pau amb si mateix i amb el món.

Les lleis universals i físiques expliquen que tot és energia i que aquesta s’agrupa per freqüències afines. Per tant, les energies de la mateixa freqüència i vibració s’atrauen. 

En els éssers humans funciona exactament igual, tots som energia en essència. I aquí entra el concepte de les relacions humanes com a generadores de consciència. Nosaltres atraiem el que som, ja que energèticament atraiem les mateixes energies. Precisament, el propòsit de les relacions és en fer-nos conscients de tota aquella part de nosaltres mateixos que tenim submergida en el subconscient. Les persones que atraiem ens fan de mirall, ajudant-nos a reconèixer cada vegada més tota la part oculta o inconscient, submergida en la foscor. Sigui per ajudar a fer-nos conscient de tot el potencial i totes les habilitats innates de les quals no hem pres consciència, sigui per fer-nos conscients de totes aquelles ferides i pors que no hem pogut o no hem volgut acceptar. El problema en les relacions està quan no aprofitem el reflex que ens envia la persona que tenim davant, i la culpabilitzem del seu comportament, les seves accions o les seves paraules. Quan sentim dolor en una relació és perquè tenim una ferida oberta que cal sanar. La funció d’aquella relació és fer-nos-en conscient per poder mirar-la de cara, per acceptar-la i integrar-la. A vegades és aprendre a ser humils i a escoltar les opinions diferents, a vegades l’aprenentatge es basa en aprendre a posar límits, a dir que no i  a saber retirar-se a temps. Un cop el conflicte que ens genera la persona està treballat i integrat, el conflicte o la persona desapareixen, ja que a nivell energètic les freqüències i vibracions han canviat. La transformació i el canvi és totalment intern. Doncs, el món exterior no deixa de ser un reflex del nostre món interior. Per exemple, si tinc la ferida del rebuig, atrauré a la meva vida persones que em rebutjaran, sigui perquè no m’escolten, em deixen de banda, no em tenen en compte, em critiquen les meves acciones i opinions….Fins que jo no prengui la responsabilitat de sanar aquesta ferida, aniré atraient persones que me la mostrin.

Així doncs, aprendre de les relacions, siguin familiars, d’amistat, professionals o intimes és tota una aventura. Cada persona ens connecta amb un aspecte de nosaltres mateixos. Només depèn de nosaltres que en fem un bon ús. Ja que si no prenem la responsabilitat d’entendre per què certa persona ha entrat a la nostra vida i què ens està mostrant de nosaltres mateixos, pot provocar-nos un conflicte i un dolor molt intens. I si no es mira l’aprenentatge de cara, la vida ja s’encarrega d’anar-nos atraient persones que ens generin el mateix conflicte. Fins el dia  que un s’adoni que la persona no és un enemic, sinó el reflex o el miratge d’un mateix. La maduresa, per a mi, va molt lligat a aquest aspecte: comprendre quin és l’aprenentatge de cada relació humana. 

Cada relació conflictiva té el propòsit de sanar-nos. Només depèn de la pròpia persona i el seu compromís amb la vida i amb si mateix.

Com menys una persona es coneix, més conflictes viurà en les relacions humanes. A mesura que vagi descobrint el seu potencial i sanant les pròpies ferides, la persona atraurà a la seva vida relacions més honestes, més respectuoses i més sanes.

Per tant, viure una relació conflictiva, sigui amb la parella, els amics, els companys o els familiars és una gran oportunitat per treure a la llum tota aquesta part submergida i inconscient.

El problema està quan aquesta relació conflictiva es converteix en una relació tòxica. Parlem de relació tòxica quan ja no és constructiva, quan no es pot veure el propòsit ni l’aprenentatge, i un acaba fent el rol de víctima i l’altre de victimari o depredador. En aquest tipus de relació sol haver-hi una gran desvalorització d’un mateix, una falta d’amor propi i d’autoestima. I sobretot una dificultat a posar límits. Les ferides que toquen aquest tipus de relació són molt doloroses (com poden ser la ferida de l’abandó, de la traïció, de la humiliació, del rebuig, de la injustícia…). A vegades un mateix té molta dificultat a prendre consciència d’aquest procés, per això és tan necessari demanar ajuda quan la persona se sent estancada en un cercle viciós i repetitiu, ja que viure en relacions tòxiques molt de temps produeix una destrucció  de la persona en tots els nivells. Llavors, la persona que tenim davant, en lloc de fer el rol de mestre, es converteix en un depredador o en una víctima. 

Per això quan la relació traspassa la dignitat humana, com pot ser l’abús i el maltractament emocional, psicològic o físic, es necessita primer de tot posar límits. És essencial posar una distància en la relació i ajudar a la persona a veure amb claredat quin és l’origen d’aquest conflicte, perquè a poc a poc en vagi prenent consciència i pugui responsabilitzar-se de la seva part. El contacte zero és imprescindible en relacions amb un enorme grau de toxicitat. La persona necessita trobar el seu espai per anar recuperant el sentit comú i l’autoestima.

Cal saber que, després de sanar i transcendir tots els patrons interns i les ferides que generen una relació tòxica, la persona sol fer un salt evolutiu enorme. D’aquesta manera està més a prop de poder compartir la seva vida amb relacions i vincles sans, en mimetisme a la seva freqüència i estat intern. 

RELACIONS TÒXIQUES 

Moltes persones no són conscients que estan en una relació tòxica perquè des de petites han viscut en entorns nocius,  i no han pogut adonar-se de la diferència entre una relació sana i equilibrada i una relació tòxica. Els indicadors més importants per saber si s’està en una relació tòxica són els següents:

–       Un gran desequilibri energètic: Sentir que no es rep el mateix que es dóna. N’hi ha un que sempre està pendent, que inverteix esforços, temps i paciència en el vincle. Mentre que l’altre és indiferent, distant, fred i no està a l’escolta.

–       La deshonestedat: No hi ha sinceritat en el vincle, es diuen mentides i fins i tot pot haver-hi infidelitat i/o traïció (emocional, mental o física). Això provoca que hi hagi un augment de control i de gelosia, i causen disputes i malentesos. 

–       La falta de respectela desvalorització i la crítica d’un dels membres cap a l’altre. La persona se sent insuficient, no vàlida i que ha de canviar aspectes de si mateixa (físics, de comportament, d’actitud) per estar a l’altura de l’altre membre i de la relació. 

–       La insatisfacció permanent: Sempre es té la sensació que no es fa prou, que la relació és com un pou sense fons. Per molt que es faci mai no és suficient per estar en plenitud o en pau. Es té la sensació de sempre estar fent esforços i lluitant per la relació. 

–       La diferència de la visió de vida: No poder compartir en la relació els valors profunds i la pròpia naturalesa, produint una sensació de frustració i vivint una relació superficial. 

–       Intolerància:  N’hi ha un que sempre creu tenir la raó, creient-se superior i sentint-se amb el dret d’exercir autoritat sobre l’altre. Com a conseqüència es bloqueja una comunicació assertiva, ja que no hi ha lloc per al diàleg, sinó per a l’abús de poder o la submissió.   

–       La sensació d’estancament: La persona sent que no pot avançar ni evolucionar, creant  una sensació d’esgotament tan fort que a vegades pot degenerar en una gran apatia o depressió. Es perd la vitalitat i l’entusiasme per la vida i/o pel vincle. 

Sentir-se identificat en aquest tipus de relació, sigui en la parella, en les amistats o en la família, indica simplement que hi ha treball a fer. El primer pas és prendre’n consciència, i preguntar-se:  Perquè s’està permetent un vincle tan destructiu? Quines pors hi ha al darrere? Quines ferides es desperten quan un es proposa tallar el vincle?

RELACIONS SANES 

Per altra banda, unarelació sanaestà basada en un equilibri energètic, es dóna i es rep en la mateixa mesura. Hi ha una gran fluïdesa.  Un pot ser completament sincer sense sentir-se jutjat per qui és en realitat. La relació parteix de la integritat i els dos comparteixen els mateixos valors i la mateixa visió de vida. La persona es converteix en un company de viatge, onla transparènciael respecte són la base essencial. Hi ha una acceptació de l’univers de l’altre, respectant la seva  individualitat i el seu espai vital. Hi ha una confiança plena i total. Quan hi ha un problema es resol des de la comunicació assertiva i el respecte. No hi ha cap intenció de canviar l’altre. Hi ha una acceptació plena. Tant un com l’altre són una inspiració i una ajuda perquè cada un s’expandeixi i sigui feliç.

Aquestes relacions sanes existeixen, i es van materialitzant a mesura que un va coneixent-se millor i va sanant totes les ferides i mancances. Les relacions humanes són un reflex o un termòmetre que ens indica la relació que tenim amb nosaltres mateixos. Per tant la reflexió seria preguntar-se:  Quin percentatge de l’iceberg està a la superfície i quin percentatge està submergit? Conec el meu potencial i els meus talents innats? Sóc conscient de les meves pors i ferides? Em responsabilitzo d’elles? 

Aquesta nova manera de veure les relacions permet recuperar el propi poder i ajudar a responsabilitzar-se, fent de nosaltres persones més madures i compromeses amb la pròpia vida.  

Bona introspecció i bon camí cap a una relació més sana amb tu mateix i amb els altres.

Marta Godayol Garcia

4 Replies to “EL PROPÒSIT DE LES RELACIONS HUMANES”

  1. Molt complert, magnífic i amb molta força. M’encanta l’exemple de l’iceberg, Per a
    mi es molt encertat per fer-te una idea no tan abstracte de lo conscient i inconscient i d’aquesta manera tenir una visió mes real d’aquesta part de la qual encara està infravalorada, l’inconscient. M’he sentit identificat en alguns punts viscuts com a relacions tòxiques, per desgràcia, però que al final et conformen i et fan evolucionar com a persona i et generen uns pilars molt sòlids de valors en el teu interior. Moltes gràcies per compartir la teva sabiduria. 🙏

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s