L’ABÚS SILENCIÓS: Viure amb un/a psicòpata

(Part 2. EFECTES I CONSEQÜÈNCIES DE LA RELACIÓ AMB UN/A PSICÒPATA)

Continuant amb la temàtica de viure una relació de parella amb un/a psicòpata i després d’identificar si la teva parella ho és o no (Part 1. Identificació d’un/a psicòpata), aquesta segona part la dedicaré a explicar les fases de la relació (com es desenvolupa seguint un patró clar) i sobretot els efectes i conseqüències d’estar en una relació amb un grau alt de toxicitat. 

Fases de la relació

1.     FASE D’IDEALITZACIÓ: En aquesta primera fase el psicòpata t’idealitza, et fa ser únic/a i especial. Pot ser que ho mostri d’una manera més superficial, i que de seguida t’ompli de regals cars, viatges, experiències intenses, relacions íntimes i passionals. Tens la sensació que només existeixes tu en la seva vida i que ets el més important.

També aquesta idealització pot manifestar-se en el sentiment d’una connexió molt profunda, fent-te entendre que ets l’única persona qui l’entén, que per  fi ha trobat la seva ànima bessona. Compartiu somnis i interessos comuns. També compartiu traumes i ferides (rebuig, abandó, injustícia…). Tens la sensació que us enteneu i us compreneu molt bé i que podeu evolucionar junts per sanar-vos i créixer com individus. Tens la sensació que per fi has trobat l’amor de la teva vida amb qui viuràs fins al final dels teus dies.

2.     FASE DE DENIGRACIÓ: Després de viure la fase d’idealització, que aquesta pot durar dies, setmanes o hores, on un se sent als núvols, amb una sensació d’adrenalina i obertura, arriba la fase de denigració. Comencen els retrets, les critiques i la desvalorització. És una etapa molt dura, ja que et sents com si et tiressin un got d’aigua freda per sobre. De cop veus una altra personalitat completament diferent en la teva nova parella. Com en la novel·la de Robert Louis Stevenson: l’estrany cas del Dr. Jekyl i Mr. Hyde, on s’explica el cas d’una persona amb dues personalitats molt diferents, completament antagòniques.

Aquesta etapa de denigració pot ser viscuda, en primer lloc, com UNA DESVALORITZACIÓ DE LA TEVA PERSONA, de la teva imatge, del teu caràcter, de les teves accions. De cop comences a sentir-te insuficient, que no ets prou per a ell/a. També pot dirigir el menyspreu cap al teu entorn (amics, família, feina…), fent-te sentir com n’és d’inadequat per a tu i per a la relació. Es comença a mostrar com una víctima, fent-te creure que si la relació es refreda és només a causa teva. No assumeix cap mena de responsabilitat.

En segon lloc, dins d’aquesta mateixa fase es pot viure LA TRIANGULACIÓ. Apareixen en la relació terceres persones, ja siguin reals o fictícies. Comencen a interactuar amb amics íntims, despertant en tu el sentit de perill i supervivència. No deixa clar el tipus de relació, i et fa entreveure que té altres candidats/es que realment estan al seu nivell. S’activa el sentiment de gelosia i por per part teva.

També pot ser que aquesta persona no sigui real o que estigui parlant amb una ex-parella. Energèticament sents que sou més de dues persones en la relació. I això crea un estat de tensió, angoixa, hipervigilància i desconfiança. 

En tercer lloc, en aquesta fase de denigració es pot viure LA TRAÏCIÓ. Es comença a viure l’engany, la mentida i la infidelitat per part de la teva parella. Quan ho descobreixes, el/la psicòpata es justifica, fent-te creure que en major part és per culpa teva, perquè no se sent safistet/a en la relació, i que ha anat a buscar a fora el que tu no li podies donar. Aquest tipus de denigració et destrossa, a part de  fer-te sentir inferior, insuficient,  et sents culpable.

Aquesta traïció també la pots sentir per la frustració de totes aquelles falses promeses que no s’han anat complint en el temps. Et sents enganyat/da, decebut/da. Mai no arriben els canvis ni la materialització i concreció de projectes comuns. 

En quart lloc, en aquesta fase de denigració, es dóna L’ABANDÓLa teva parella ja no vol estar amb tu, ja no li aportes res, ja no té interès en la teva persona i simplement et deixa d’una manera molt traumàtica. Pot ser que ho faci per un missatge de text, que simplement desaparegui sense donar explicacions, que descobreixis una infidelitat. L’abandó és de cop, sense donar temps a posar en comú i deixar l’espai necessari a l’altre per expressar-se. 

Això passa simplement perquè el/la psicòpata és incapaç d’estimar, de posar-se al lloc de l’altre, i per a ell/a, la parella només és una via de subministrament d’energia. Quan troba una font que li aporta més energia, simplement fa la transició. Com aquell qui canvia les sabates velles per unes de noves. 

3.     FASE D’IDEALITZACIÓ: Després de la fase de denigració, si encara et queda autoestima i amor propi, t’allunyaràs d’aquesta persona. El problema ve quan, després de l’abandó, la font d’energia que el psicòpata pensava que et podria substituir, no és tan favorable com es pensava. Llavors és quan ell/a torna a la teva vida, tornant a repetir la fase d’idealització. Primer fent-se passar per una víctima, dient-te que s’ha adonat que realment t’estima, que no pot viure sense tu, que ets l’amor de la seva vida, i que tot aquest temps de separació l’ha ajudat per adonar-se de com n’ets d’important per a la seva vida i per la seva sanació. Que se sent més bona persona des que has entrar a la seva vida, que mai no havia sentit una connexió tan profunda amb ningú. 

Bàsicament torna a repetir aquesta fase de seducció, sigui a través de la part emocional o a través d’obsequis (sopars, regals, sortides…).

4.     FASE DE DENIGRACIÓ: Després de la fase d’idealització, quan torna a sentir que estàs disponible pel vincle, no tarda a tornar a denigrar la teva persona. 

5.     ETERN RETORN: I com un cercle viciós o roda de hàmster, la relació anirà alternant entre la fase d’idealització i la fase de denigració, fent cada vegada més curta la fase d’idealització i més traumàtica la fase de denigració. Bàsicament acaba essent la història interminable. És molt difícil sortir d’aquesta espiral, ja que es produeix un efecte, que en psicologia clínica, es coneix pel nom de dissociació cognitiva

QUÈ ÉS LA DISSOCIACIÓ COGNITIVA?

Es coneix com a dissociació cognitiva, el fet de perdre el sentit comú o la coherència davant d’una situació confusa. Com hem explicat anteriorment, en una primera fase es viu una idealització del personatge, coneixent el Dr. Jekyll, una persona amb molta vitalitat , amb ganes d’estar bé i construir molts projectes en comú. Poc després, apareix Mr. Hyde, la depravació i maldat personificada. No hi ha cap situació que pugui justificar aquest canvi tan sobtat de personalitat. La ment, per sobreviure, no pot assumir tanta perversió d’una persona tan bondadosa, així que bloqueja aquesta part, quedant-se només amb la persona vital i bondadosa. Es crea una amnèsia selectiva com a reacció biològica, ja que  l’ésser humà activa aquest mecanisme davant d’un perill per sobreviure. Per això és capaç d’adaptar-se en situacions de tant de dolor. D’aquí tan conegut el síndrome d’Estocolm (crear un vincle afectiu amb l’agressor, només per sobreviure).

Així doncs, davant d’aquestes dues personalitats, sentint tanta confusió, la persona queda paralitzada. Com la figura dels dibuixos animats, de l’àngel i dimoni que apareixen a sobre les espatlles, una relació amb un psicòpata et farà sentir sempre dividit/da entre el personatge bondadós i el personatge maquiavèl·lic. Com que la confusió és tan gran, i es perd la connexió amb la pròpia coherència i sentit comú, un no pot passar a l’acció. Per això  hi ha tanta gent que aguanta tants anys de maltractament en la parella. Son incapaços de sortir d’aquesta paràlisi produïda per la dissociació cognitiva. 

EFECTES D’UNA RELACIÓ AMB UN PSICÒPATA

Viure una relació íntima de parella amb un psicòpata té efectes molt destructors per a l’autoestima i la integritat de la persona empàtica. Et destrueix per dins, desconnectant-te de la teva essència i portant-te a la malaltia física, a la depressió  o a la mort. Mantenir una relació amb un psicòpata produeix un trauma, conegut en psicologia clínica, com l’estrès posttraumàtic complex. Davant d’una situació dolorosa sempre es crea un trauma. Hi ha un xoc emocional fort que necessita un cert temps i molta paciència per anar sanant. El problema de viure amb un/a psicòpata és que contínuament estàs vivint en el dolor. No tens temps de recuperar-te d’una situació dolorosa, ja que de seguida torna la fase de denigració i desvalorització. Això et deixa en un estat permanent de trauma. No tens temps per sanar i tornar a restablir el teu equilibri emocional. D’aquí que el trauma sigui complex.

Per saber si l’estàs vivint, aquí et comparteixo uns punts per anar prenent consciència dels efectes de l’estrès posttraumàtic: 

1.     Sensació d’inseguretat constant, d’amenaça o perill imminent. Això produeix una hipervigilància, augmentant el control i  la por en molts actes quotidians. 

2.     Augment de la irritabilitat. Es reacciona desproporcionadament davant d’una situació quotidiana de diferència d’opinions. Hi ha un desequilibri emocional i una dificultat a gestionar les emocions. 

3.     Sovint s’activen disparadors que desestabilitzen emocionalment. Els disparadors són estímuls que et connecten directament amb records dolorosos, fent que es tornin a viure pràcticament amb la mateixa intensitat. Els disparadors poden ser una olor de perfum, una paraula, una imatge, un objecte, una persona… Això passa perquè el dolor encara està guardat a l’inconscient i simplement vol sortir al conscient per ser reconegut, acollit i sanat.

4.     Desequilibri en el menjar i l’alimentació. Es passen fases on es perd la gana, d’altres que augmenta l’ansietat i es menja compulsivament.  No hi ha una regularitat ni una harmonia. Es viu molt la sensació de culpabilitat. 

5.     Desequilibri en el son. Es pot patir insomni, despertar-te diversos cops a la nit. Hi ha una dificultat enorme a descansar bé i aixecar-se al matí en plena forma. 

6.     Abandó personal. Hi ha apatia a cuidar-se, a fer activitat fisca, a menjar bé, a mantenir la imatge externa…

7.     Abandó professional. Com que hi ha una pèrdua de concentració, això fa que es faci difícil retrobar l’energia per fer la feina d’una manera eficaç. 

8.     Sensació de buidor, de falta de vitalitat i motivació, portant  la persona a un estat depressiu amb una forta càrrega de negativitat. 

9.     Patir dolors psicosomàtics o malalties silencioses de llarga durada (fibromiàlgia, artrosi, fatiga crònica…)

10.  Dificultat a sentir  plaer i incapacitat per experimentar alegria.

11.  Negació o dificultat a mirar de cara la problemàtica que s’està vivint. 

12.  Tendència a aïllar-se del món, sentint-se sol i incomprès. Es posa distància als amics i als familiars. No hi ha energia per poder dedicar temps i energia als  altres. 

Aquests són alguns dels efectes de viure un estrès posttraumàtic complex. Per tractar-lo s’ha de comprendre la situació d’una manera general, s’ha d’anar a l’origen, ja que de res serveix tractar els símptomes per separat. El desequilibri és energètic, ja que estàs perdent dia a dia energia vital. És imprescindible posar una distància i límits  amb el psicòpata i retrobar el teu balanç emocional i energètic.  

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s