Molts dels conflictes, pors o dificultats en la vida adulta tenen el seu origen en la infància, en el moment del part, en la vida uterina (dins el ventre de la mare) o en la concepció (projeccions que tenien els nostres pares).
Tenir coneixement de com la nostra mare va viure l’embaràs, com va anar el nostre part o quines expectatives tenien els nostres progenitors o familiars poden ajudar-nos a comprendre certs rols o comportaments de la nostra vida.
Una de les ferides produïdes durant la vida uterina és la pèrdua d’un dels embrions durant les primeres setmanes de gestació. El que havia estat un embaràs de bessonada no continua el seu procés, perquè un dels embrions es mor a les primeres setmanes abans de la primera ecografia. Aquesta experiència queda en l’oblit per a la mare, però no per a l’altre embrió, que viu una forta pèrdua del seu germà bessó. És un traumatisme molt dolorós, ja que l’embrió havia començat la seva experiència de vida en companyia, en una relació fusional amb un altre ésser, i de cop es troba sol. L’embrió mort pot ser absorbit per l’embrió supervivent, pot quedar impregnat a la placenta, o pot ser expulsat a través de l’úter en forma de petites pèrdues de sang a les primeres setmanes de gestació.
Aquest traumatisme no és un cas aïllat, ja que succeix en un 10% dels embarassos de nadons nascuts sols. Aquest traumatisme té un impacte fort en la vida adulta, i per superar-lo és necessari tornar al conscient tota aquesta informació, per poder fer el dol d’aquesta pèrdua.
Continua llegint “LA FERIDA DEL BESSÓ SOLITARI: Quan la tristesa, la malenconia i la culpabilitat ens acompanyen sense raó aparent”
