Posted on

L’ABÚS SILENCIÓS: Viure amb un/a psicòpata

(Part 3. ACTUACIÓ I RECUPERACIÓ DE L’AUTOESTIMA)

El primer pas per sanar-se i recuperar la salut, la vitalitat i el benestar és prendre consciència de l’origen d’aquest malestar. Viure amb un/a psicòpata et destrueix i et desconnecta de la teva essència i potencial. Si et sents identificat/da amb els efectes o el patró de com es desenvolupa la relació, no dubtis que estàs davant d’una relació tóxica (article part 1: Identificació d’un/a psicòpata i article part 2: Efectes i conseqüències de la relació amb un/a psicòpata) és important, doncs, dedicar temps a comprendre el què t’està passant, entendre-ho tot des de la ment racional i  demanar ajuda si és difícil fer-ho sol/a. Hi ha molts llibres, blogs, canals de YouTube que parlen sobre el tema (psicòpates integrats, narcisistes,…). No dubtis a informar-te si creus que podries mantenir un vincle amb un/a psicòpata. 

En aquest tipus de relació no hi ha amor, perquè en primer lloc tu deixes d’estimar-te a tu mateix/a, t’abandones i vas permetent que la teva parella vagi destruint encara més la teva autoestima i integritat. Recorda que un psicòpata és incapaç de sentir amor o d’estimar, i que si està amb una persona empàtica, simplement és perquè necessita alimentar-se energèticament. No té la capacitat de connectar-se amb el cor i la bondat. Així que a poc a poc es va alimentant de la teva, fins que ja no quedi més energia per succionar. Són infeliços per naturalesa, eternament insatisfets i destrueixen tot allò que està a prop seu. 

L’única solució és marxar del seu costat definidament i no mantenir cap mena de contacte.  

Continua llegint “L’ABÚS SILENCIÓS: Viure amb un/a psicòpata”
Posted on

L’ABÚS SILENCIÓS: Viure amb un/a psicòpata

(Part 2. EFECTES I CONSEQÜÈNCIES DE LA RELACIÓ AMB UN/A PSICÒPATA)

Continuant amb la temàtica de viure una relació de parella amb un/a psicòpata i després d’identificar si la teva parella ho és o no (Part 1. Identificació d’un/a psicòpata), aquesta segona part la dedicaré a explicar les fases de la relació (com es desenvolupa seguint un patró clar) i sobretot els efectes i conseqüències d’estar en una relació amb un grau alt de toxicitat. 

Fases de la relació

1.     FASE D’IDEALITZACIÓ: En aquesta primera fase el psicòpata t’idealitza, et fa ser únic/a i especial. Pot ser que ho mostri d’una manera més superficial, i que de seguida t’ompli de regals cars, viatges, experiències intenses, relacions íntimes i passionals. Tens la sensació que només existeixes tu en la seva vida i que ets el més important.

També aquesta idealització pot manifestar-se en el sentiment d’una connexió molt profunda, fent-te entendre que ets l’única persona qui l’entén, que per  fi ha trobat la seva ànima bessona. Compartiu somnis i interessos comuns. També compartiu traumes i ferides (rebuig, abandó, injustícia…). Tens la sensació que us enteneu i us compreneu molt bé i que podeu evolucionar junts per sanar-vos i créixer com individus. Tens la sensació que per fi has trobat l’amor de la teva vida amb qui viuràs fins al final dels teus dies.

Continua llegint “L’ABÚS SILENCIÓS: Viure amb un/a psicòpata”
Posted on

L’ABÚS SILENCIÓS: Viure amb un/a psicòpata

(Part 1. IDENTIFICACIÓ D’UN/A PSICÒPATA)

He decidit escriure aquest article, com a continuació de l’article del propòsit de les relacions humanes, per ajudar  les persones que estan enganxades en relacions molt tòxiques i que no entenen per què es mantenen allà i per comprendre les conseqüències que té aquest lligam. Com que el tema és molt extens he cregut adequat dividir l’article en diferents parts. Una primera part per identificar i prendre consciència si realment s’està compartint la vida amb un/a psicòpata. Una segona part per comprendre els efectes i les conseqüències que provoca aquest vincle tòxic. I una tercera i última part amb consells per poder finalitzar la relació i poder recuperar l’autoestima després del trauma que provoca la relació. 

Tot i que estem envoltats de psicòpates (només cal veure la societat on vivim), aquest article va molt enfocat a les relacions de parelles, ja que és el vincle amb qui es comparteix més intimitat i vulnerabilitat. El tipus de violència que es viu en aquest tipus de relació no és física, sinó emocional i psíquica. D’aquí que passi desapercebuda per als amics i familiars de la parella. Es viu d’una manera silenciosa, tot i que les repercussions són tan nefastes com la violència física.   

Si estàs interessat a llegir aquest article segurament ets una persona empàtica, una persona sensible, tolerant, respectuosa,  receptiva, capaç de sentir emocions i sentiments, capaç de posar-te al lloc de l’altre, amb ganes d’ajudar el proïsme i estar al servei de la humanitat, desenvolupant els teus propis talents en qualsevol activitat que facis. 

Continua llegint “L’ABÚS SILENCIÓS: Viure amb un/a psicòpata”

Posted on

EL PROPÒSIT DE LES RELACIONS HUMANES

La meva experiència de vida m’ha portat a entendre les relacions humanes com una oportunitat per conèixer- nos més a nosaltres mateixos i a responsabilitzar-nos de la nostra vida. Jo m’imagino cada persona com un gran iceberg: la petita part de la superfície seria la part conscient i la part submergida, la part inconscient. Com mostra la imatge, la majoria només som conscients d’una petita part de nosaltres. Submergit en el subconscient, queda el 90%  del nostre potencial i de totes aquelles experiències que no hem volgut o pogut  assumir. D’aquí la importància de saber qui som en realitat, ja que el coneixement profund de nosaltres mateixos permet viure una vida en coherència. Quan es viu una vida íntegra i coherent entre el que pensem, sentim i fem, la malaltia, les preocupacions i el malestar no existeixen. Aquest coneixement permet viure una vida on la pau, la llibertat, el benestar i la serenitat s’instauren. Per arribar a aquesta plenitud cal ser honestos i saber qui som realment. Però realment,  sabem qui som? Sabem quin és el nostre potencial? O quines són les nostres ferides o les nostres pors?

Continua llegint “EL PROPÒSIT DE LES RELACIONS HUMANES”
Posted on

LA FERIDA DEL BESSÓ SOLITARI: Quan la tristesa, la malenconia i la culpabilitat ens acompanyen sense raó aparent

Molts dels conflictes, pors o dificultats en la vida adulta tenen el seu origen en la infància, en el moment del part, en la vida uterina (dins el ventre de la mare) o en la concepció (projeccions que tenien els nostres pares).

Tenir coneixement de com la nostra mare va viure l’embaràs, com va anar el nostre part o quines expectatives tenien els nostres progenitors o familiars poden ajudar-nos a comprendre certs rols o comportaments de la nostra vida. 

Una de les ferides produïdes durant la vida uterina és la pèrdua d’un dels embrions durant les primeres setmanes de gestació. El que havia estat un embaràs de bessonada no continua el seu procés, perquè un dels embrions es mor a les primeres setmanes abans de la primera ecografia. Aquesta experiència queda en l’oblit per a la mare, però no per a l’altre embrió, que viu una forta pèrdua del seu germà bessó. És un traumatisme molt dolorós, ja que l’embrió havia començat la seva experiència de vida en companyia, en una relació fusional amb un altre ésser, i de cop es troba sol. L’embrió mort pot ser absorbit per l’embrió supervivent, pot quedar impregnat a la placenta, o pot ser expulsat a través de l’úter en forma de petites pèrdues de sang a les primeres setmanes de gestació.

Aquest traumatisme no és un cas aïllat, ja que succeix en un 10% dels embarassos de nadons nascuts sols. Aquest traumatisme té un impacte fort en la vida adulta, i per superar-lo és necessari tornar al conscient tota aquesta informació,  per poder fer el dol d’aquesta pèrdua. 

Continua llegint “LA FERIDA DEL BESSÓ SOLITARI: Quan la tristesa, la malenconia i la culpabilitat ens acompanyen sense raó aparent”
Posted on

L’OPORTUNITAT DEL CONFINAMENT

Cada situació, persona, sentiment o emoció és una oportunitat per connectar més profundament amb un mateix. 

La situació actual ens obliga a estar confinats i aïllats del món exterior. La majoria de gent ho viu com una catàstrofe o una fatalitat. És per això que m’agradaria compartir amb tots vosaltres la meva visió i la meva experiència. Estar aïllat del món exterior és una oportunitat per mirar el nostre món interior, per revisar quines són les nostres creences, les nostres pors, les nostres expectatives i les nostres emocions.

Continua llegint “L’OPORTUNITAT DEL CONFINAMENT”
Posted on

EL RITME INTERIOR

El ritme és la manera com avancem per la vida, el temps que prenem per fer les coses.  Una gran majoria de persones creuen que el ritme i el temps depenen de factors exteriors. Sempre amb la sensació que no hi ha prou temps per fer les coses, que van amb retard. Aquesta sensació es deu a la percepció del temps de manera lineal. El temps és una il·lusió, l’únic que existeix realment és el moment present. El passat és un simple record, i el futur és un miratge, ja que mai no hi serem.  Sempre vivim en el present. I una de les maneres de viure plenament el present és estar conscient del nostre ressentir, sigui físic o emocional, i acceptar incondicionalment totes les sensacions presents sense cap judici. És el nostre mental qui ens fa creure en la il·lusió del temps, fent que hi hagi aquesta separació i tall amb el nostre físic. Quan estem ansiosos perquè tenim por d’arribar tard, o veiem que no tenim prou temps, és perquè no estem connectats amb la nostra essència.

QUIN ÉS EL RITME ADEQUAT?

Un ritme equilibrat és aquell que respecte la nostra pròpia naturalesa, les nostres necessitats i que permet viure la vida en un estat de presència. El ritme és un moviment que neix de l’interior. És la pulsió i el batec de la vida. Com a éssers individualitzats tenim un ritme únic.

Continua llegint “EL RITME INTERIOR”
Posted on

EL TALENT, QUÈ ÉS I COM CONNECTAR AMB ELL ?

El talent ens parla de la vida de l’univers en totes les  seves expressions, facetes, formes a través de cada ésser individualitzat. Cada un de nosaltres té un potencial, una àrea en la vida en què resulta ser el més òptim. Aquest potencial o talent es desenvolupa amb plaer, sense cap esforç. És viscut com un joc.

El talent és l’expansió del nostre ésser, de la seva pròpia naturalesa. Per això és tan important que cada persona es conegui, reconeixent els seus talents i les seves habilitats òptimes innates. D’aquesta manera l’experiència com a individus és des de l’expansió, la creativitat, l’amor i la plenitud. Simplement es tracta de ser qui som realment. No existeix la competència, perquè cada un de nosaltres manifesta naturalment un talent únic aportant l’expansió a l’univers.

Continua llegint “EL TALENT, QUÈ ÉS I COM CONNECTAR AMB ELL ?”
Posted on

PROCÉS DE MANIFESTACIÓ DE LA REALITAT

Tot el que existeix és energia en diferents estats vibrant a un certa freqüència. La part més petita d’un àtom és pura energia i es troba en un estat d’ona, que només es col·lapsa en alguna cosa física quan hi ha un observador.

És una ona que ofereix multituds de possibilitats de manifestació i depèn de l’observador, de l’energia que interactua amb ella.

*Per entendre aquests conceptes hi ha una pel·lícula de física quàntica que pot ajudar a la comprensió. !Y tu qué sabes?!Documental física quàntica 2004 Estats Units.

Continua llegint “PROCÉS DE MANIFESTACIÓ DE LA REALITAT”
Posted on

LES EMOCIONS I LA SEVA GESTIÓ

QUÈ SÓN LES EMOCIONS?

Les emocions són el pont entre l’ànima, la percepció i la interpretació que tenim del món. És una energia en moviment. És l’expressió del que tenim a l’interior, de les creences.

Les emocions es localitzen i s’emmagatzemen al tercer chakra, a l’altura de l’estómac.

Les emocions són una reacció de com interpretem i percebem la vida. És importantíssim que aquesta energia en moviment s’expressi i circuli amb fluïdesa.

Si reprimim les emocions, les jutgem o no les expressem, bloquegem l’energia, impedint que circuli i pugi fins el al quart chakra, a l’altura del cor, allà on realment es pot dur a terme la transformació i guarició.

Nosaltres naixem amb la capacitat de sentir i expressar allò que sentim d’una manera sana, natural i espontània.

Continua llegint “LES EMOCIONS I LA SEVA GESTIÓ”