Metodologia

Aquest projecte neix de la recerca de qui sóc jo i la comprensió de l’amor. L’amor és l’acceptació de totes les diferents expressions de la Font, de l’energia infinita a la qual tots pertanyem. Quan acceptem, deixem de lluitar, i permetem que la vida s’expressi a través de nosaltres (cos físic, emocional i mental).

Tot el que percebem en la nostra realitat no és més que una projecció del nostre sistema de creences i emocions. El que percebem des de fora és una interpretació subjectiva del que hi ha al nostre interior. Comprendre això és el primer pas important per a l’acceptaciól’amor incondicionalla pau: adonar-se que som nosaltres qui projectem la realitat  que percebem. 

Una vegada que hem pres consciència, el següent pas és fer-nos responsables,  assumint que el que sentim, pensem i creiem no té cap causa externa. Tot neix de nosaltres. Per tant, no som víctimes d’aquest món. És validant aquest concepte que descobrim que cada persona o situació ens mostra un aspecte de nosaltres que no reconeixem. Les persones i situacions que percebem com estranyes, simplement desperten en nosaltres les emocions i sentiments que hi ha a les profunditats del nostre ésser i que no hem acceptat en algun moment de les nostres vides. La persona o la situació concreta ens fa de mirall, perquè finalment reconeguem un sentiment rebutjat.

El treball d’acceptació consisteix a reconèixer aquest sentiment o emoció, i és tan fàcil com parar-se a sentir-lo. De fet, la majoria de nosaltres hem acceptat creences falses com a vertaderes, i una d’aquestes creences és creure que hi ha sentiments que mereixen ser expressats i d’altres no. L’alegria és més permesa que la ràbia, la gelosia, la por, el dolor o la tristesa. El judici neix de la dualitat, quan es creu estar separat de l’altre. De fet, l’acceptació significa sentir plenament el que sentim en el moment actual, sense cap tipus de lluita o retenció. Em refereixo al moment actual perquè és l’únic que existeix: tot està succeint en aquest moment. Així, per viure en plenitud cal ser conscient del moment present amb tot el que es fa i el que se sent.

Una vegada que comencem a adonar-nos que tot el que percebem en la nostra vida és una projecció del nostre interior i que comencem amb el procés de responsabilitat, totes les emocions que hem negat fins ara comencen a emergir a la superfície (tristesa, ira, frustració, dolor, etc.).

És necessari reconèixer-les. La manera que he trobat més eficient, és passant per l’experiència. La majoria de nosaltres, quan sentim tristesa o dolor, volem sortir d’aquest estat. En el moment que volem canviar és perquè no hi ha acceptació. El fet de no permetre aquest sentiment expressar-se plenament farà que s’emmagatzemi  en una part de nosaltres esperant el moment on per fi serà reconegut i alliberat.

Una vegada que estem en aquesta comprensió i obertura, l’altre és aquí per mostrar-nos aspectes de nosaltres mateixos que no havíem reconegut o acceptat abans. «Quina sensació sorgeix en mi quan observo la persona o la situació? « .

La vida ens posa davant tot el que necessitem per poder posar amor i acceptació on hi ha por. No es tracta de ser amables, simpàtics i/o alegres tot el temps. És molt esgotador haver de ser el que no som en el moment present. Siguem simplement aquells qui som, i permetem-nos sentir el que sentim, tot sense interferències ni judicis. El camí de l’amor passa per aquesta honestedat. L’únic que hem de fer en aquesta vida és ocupar-nos de nosaltres, per poder assumir plenament la nostra experiència de vida.

Presència i responsabilitat de cada moment present:

Quan fem un acte de presència, no importa el que sentim: només volem sentir-ho. Hem de passar per les emocions per tornar a connectar-nos i saber que no som l’emoció dita, sinó la consciència que la ressent. L’amor és l’acceptació de tot allò que hi ha en el moment actual. L’altre no és un enemic. L’altre és el millor mestre espiritual que podem tenir en aquest moment. Reconèixer a l’altre com una part de nosaltres ens dóna l’oportunitat de responsabilitzar-nos i assumir aquestes parts que no veiem i no acceptem. Poder reconèixer-les en nosaltres és donar un gran pas cap a la sanació (física, emocional, mental i espiritual).

Marta Godayol Garcia