LA FERIDA DEL BESSÓ SOLITARI: Quan la tristesa, la malenconia i la culpabilitat ens acompanyen sense raó aparent

Molts dels conflictes, pors o dificultats en la vida adulta tenen el seu origen en la infància, en el moment del part, en la vida uterina (dins el ventre de la mare) o en la concepció (projeccions que tenien els nostres pares).

Tenir coneixement de com la nostra mare va viure l’embaràs, com va anar el nostre part o quines expectatives tenien els nostres progenitors o familiars poden ajudar-nos a comprendre certs rols o comportaments de la nostra vida. 

Una de les ferides produïdes durant la vida uterina és la pèrdua d’un dels embrions durant les primeres setmanes de gestació. El que havia estat un embaràs de bessonada no continua el seu procés, perquè un dels embrions es mor a les primeres setmanes abans de la primera ecografia. Aquesta experiència queda en l’oblit per a la mare, però no per a l’altre embrió, que viu una forta pèrdua del seu germà bessó. És un traumatisme molt dolorós, ja que l’embrió havia començat la seva experiència de vida en companyia, en una relació fusional amb un altre ésser, i de cop es troba sol. L’embrió mort pot ser absorbit per l’embrió supervivent, pot quedar impregnat a la placenta, o pot ser expulsat a través de l’úter en forma de petites pèrdues de sang a les primeres setmanes de gestació.

Aquest traumatisme no és un cas aïllat, ja que succeix en un 10% dels embarassos de nadons nascuts sols. Aquest traumatisme té un impacte fort en la vida adulta, i per superar-lo és necessari tornar al conscient tota aquesta informació,  per poder fer el dol d’aquesta pèrdua. 

Continua llegint “LA FERIDA DEL BESSÓ SOLITARI: Quan la tristesa, la malenconia i la culpabilitat ens acompanyen sense raó aparent”

EL RITME INTERIOR

El ritme és la manera com avancem per la vida, el temps que prenem per fer les coses.  Una gran majoria de persones creuen que el ritme i el temps depenen de factors exteriors. Sempre amb la sensació que no hi ha prou temps per fer les coses, que van amb retard. Aquesta sensació es deu a la percepció del temps de manera lineal. El temps és una il·lusió, l’únic que existeix realment és el moment present. El passat és un simple record, i el futur és un miratge, ja que mai no hi serem.  Sempre vivim en el present. I una de les maneres de viure plenament el present és estar conscient del nostre ressentir, sigui físic o emocional, i acceptar incondicionalment totes les sensacions presents sense cap judici. És el nostre mental qui ens fa creure en la il·lusió del temps, fent que hi hagi aquesta separació i tall amb el nostre físic. Quan estem ansiosos perquè tenim por d’arribar tard, o veiem que no tenim prou temps, és perquè no estem connectats amb la nostra essència.

QUIN ÉS EL RITME ADEQUAT?

Un ritme equilibrat és aquell que respecte la nostra pròpia naturalesa, les nostres necessitats i que permet viure la vida en un estat de presència. El ritme és un moviment que neix de l’interior. És la pulsió i el batec de la vida. Com a éssers individualitzats tenim un ritme únic.

Continua llegint “EL RITME INTERIOR”