L’ABÚS SILENCIÓS: Viure amb un/a psicòpata

(Part 3. ACTUACIÓ I RECUPERACIÓ DE L’AUTOESTIMA)

El primer pas per sanar-se i recuperar la salut, la vitalitat i el benestar és prendre consciència de l’origen d’aquest malestar. Viure amb un/a psicòpata et destrueix i et desconnecta de la teva essència i potencial. Si et sents identificat/da amb els efectes o el patró de com es desenvolupa la relació, no dubtis que estàs davant d’una relació tóxica (article part 1: Identificació d’un/a psicòpata i article part 2: Efectes i conseqüències de la relació amb un/a psicòpata) és important, doncs, dedicar temps a comprendre el què t’està passant, entendre-ho tot des de la ment racional i  demanar ajuda si és difícil fer-ho sol/a. Hi ha molts llibres, blogs, canals de YouTube que parlen sobre el tema (psicòpates integrats, narcisistes,…). No dubtis a informar-te si creus que podries mantenir un vincle amb un/a psicòpata. 

En aquest tipus de relació no hi ha amor, perquè en primer lloc tu deixes d’estimar-te a tu mateix/a, t’abandones i vas permetent que la teva parella vagi destruint encara més la teva autoestima i integritat. Recorda que un psicòpata és incapaç de sentir amor o d’estimar, i que si està amb una persona empàtica, simplement és perquè necessita alimentar-se energèticament. No té la capacitat de connectar-se amb el cor i la bondat. Així que a poc a poc es va alimentant de la teva, fins que ja no quedi més energia per succionar. Són infeliços per naturalesa, eternament insatisfets i destrueixen tot allò que està a prop seu. 

L’única solució és marxar del seu costat definidament i no mantenir cap mena de contacte.  

Continua llegint “L’ABÚS SILENCIÓS: Viure amb un/a psicòpata”

EL PROPÒSIT DE LES RELACIONS HUMANES

La meva experiència de vida m’ha portat a entendre les relacions humanes com una oportunitat per conèixer- nos més a nosaltres mateixos i a responsabilitzar-nos de la nostra vida. Jo m’imagino cada persona com un gran iceberg: la petita part de la superfície seria la part conscient i la part submergida, la part inconscient. Com mostra la imatge, la majoria només som conscients d’una petita part de nosaltres. Submergit en el subconscient, queda el 90%  del nostre potencial i de totes aquelles experiències que no hem volgut o pogut  assumir. D’aquí la importància de saber qui som en realitat, ja que el coneixement profund de nosaltres mateixos permet viure una vida en coherència. Quan es viu una vida íntegra i coherent entre el que pensem, sentim i fem, la malaltia, les preocupacions i el malestar no existeixen. Aquest coneixement permet viure una vida on la pau, la llibertat, el benestar i la serenitat s’instauren. Per arribar a aquesta plenitud cal ser honestos i saber qui som realment. Però realment,  sabem qui som? Sabem quin és el nostre potencial? O quines són les nostres ferides o les nostres pors?

Continua llegint “EL PROPÒSIT DE LES RELACIONS HUMANES”